23 agost 2011
El 16 de novembre de 1989, 6 jesuïtes i dues de les seves ajudants de la Universitat Centre Americana (UCA) van ser assassinats. Els seus noms eren Ignacio Ellacuría, rector de la UCA; Segundo Montes, Ignacio Martín-Baró, Armando López, Juan Ramón Moreno y Joaquín López. Les assassinades eren Elba Ramos i la seva filla Celina de 15 anys.
Així ho descriu un dels corresponsals del diari nicaragüenc Envío:
"La nit del dimecres al dijous, com a la una de la matinada, un grup d'uns 30 homes vestits amb els uniformes de l'Atlacatl, van entrar en el campus universitari de la UCA. Amb el toc de queda i la super vigilància que hi havia a la zona, només ells podien haver entrat allí [...]
A l'entrar, ho van fer pel centre Pastoral Monsenyor Romero, contigu a la casa dels sacerdots. Amb un tir precís van travessar, pel cor, una fotografia de Monsenyor Romero. Tots els sacerdots es van aixecar. El dia anterior, un dels sacerdots havia anat a dormir a una altra comunitat. Des de feia dies no estava allí tampoc Jon Sobrino, que havia anat a parlar de Crist i d'El Salvador a la llunyana Tailàndia. Dels vuit, estaven sis.
Els van trovar a mitj vestir quan van arribar a matar-los. Van forçar la porta d'entrada a la zona de les cambres, en el pis de dalt. No coneixem quines paraules serien les últimes. Tampoc els últims pensaments, els sentiments finals. Creiem que ells argumentarien. La seva única arma va ser la seva paraula i l'emprarien fins a l'últim alè. O tal vegada van callar, lúcidament silenciosos, entenent definitivament, que venien a acabar amb la seva vida.
Els van treure a un petit pati. Allí els van obligar a tombar-se de cap per avall a terra. No sabien els assassins que estaven col·locant-los en aquella mateixa posició que 50, 30, 20 anys abans es van col·locar ells mateixos, a l'oferir-se per a ser ordenats com sacerdots del'Església de Jesús, també assassinat en un país petit dominat per un gran imperi. Estirats, com besant en comiat la terra salvadorenya que tant van estimar, en actitud de lliurament i de servei: així es van trobar amb la mort. Així també els va mirar el món, en fotografies que van recórrer els diaris i les revistes i en les quals es dissimula l'horror dels seus rostres desfigurats per les bales. Aquestes fotos els conserven per a la història, com en un últim sacrament, sacerdots per a sempre.
Aquest es relat dels aconteixements d'aquella nit. També son molt interessants les narracions del corresponsal Gervasio Sánchez sobre el funeral i la desastrosa imatge que va oferir l'ambaixador espanyol. Com, pel que sembla, s'avorria durant la litúrgia no se li va ocórrer altre cosa que comentar-li a l'enviat especial de l'agència EFE, Andreu Claret: "Quin avorriment, i no hi ha una sola tia bona al nostre voltant". Ho va escoltar Joaquín Ibarz, corresponsal de La Vanguardia. I Inocencio Àries, segon alt càrrec del Ministeri d'Afers exteriors, estava al costat. A un altre periodista li va dir: "A aquest pas no quedarà un sol jesuïta viu". Va faltar poc perquè algun dels periodistes li partís literalment la cara. "Vostè no es mereix entrar en aquesta casa, vostè no és ambaixador ni és res, és una merda i un covard", li va dir el jesuïta Rogelio Pedraz. Històries com aquesta les podreu trobar a les fonts adjuntes.
I si us comento ara això es perque el jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional d'Espanya, va ordenar la captura de 20 militars el maig passat, atenent que considera que el judici que es va celebrar a El Salvador va se una farsa. Ara aquí tothom té alguna cosa a dir. Resulta que hi ha una llei d'amnistia i potser no els podem tocar. Altres diuen que com son crims de lesa humanitat sí els podem jutjar.
En el següent escrit us explicaré com es d'enrevessada la justícia i quina es la situació actual d'aquest cas que ha tornat a saltar a primera plana 22 anys després.
Fonts:
Escrits
