Entrevista a El Clot-Gener 2010

07 gener 2010

1. Com va sorgir la idea d'anar a El Salvador? Quan temps fa ja d'això?
Era l'any 2003. Jo m’acabava de llicenciar en geologia i no tenia feina. Després de sis mesos buscant, vaig veure una vacant per anar de voluntari a El Salvador amb l’ong Geòlegs del Món. Jo ja era soci de la organització. Em vaig presentar i em van escollir per anar (tampoc s’hi van presentar gaires), en principi per tres mesos. Ja porto sis anys.

3. I la família què va dir?

Suposo que no ho veurien gaire clar. Jo haig de dir que tampoc ho veia clar. Només s’escolten coses dolentes d’aquest país. Però un cop allà veus que, tot i que té les seves coses dolentes, no es tan lleig com t’ho pinten. Però tornant a la família, sempre han respectat les meves decisions i els hi agraeixo tot el suport que em donen.
2. A què et dediques ara allà?

Jo sóc geòleg i El Salvador és un país on no existeix aquesta carrera. Cada any succeeixen desastres vinculats amb els fenòmens naturals: huracans, terratrèmols, esllavissades, erupcions... El que jo faig es estudiar principalment aquestes amenaces (sobretot les inundacions i les esllavissades), fer mapes de risc i intentar que les municipalitats els tinguin en compte per fer l’ordenament del territori. Penseu que El Salvador té una densitat de població molt elevada i es construeix en llocs on no s’hauria de construir. Llavors passa el que passa...
3. Segur que han patit greus problemes climàtics durant tots aquests anys. Quin recordes en especial.

Recordo especialment l’any 2005. Al juny va haver-hi una alarma groga per l’aproximació de l’huracà Adrian pel Pacífic, cosa que mai havia succeït. Finalment es va quedar en no res però ens va posar a tots en alerta. Això va ser el principi, per que al setembre va entrar en erupció el volcà de Santa Ana, creant una espectacular columna de cendres. I als quinze dies, l’huracà Stan va impactar fortament al país. Va ser un any mogut. I aquest novembre de 2009 també ha sigut terrible a la capital degut a l’huracà Ida. He vist gent quedar-se sense casa.
4. Et va costar molt aclimatar-te a aquella societat? Què trobes a faltar de Catalunya?

De fet al principi ho veus com una aventura. Tot et sembla curiós i diferent. I si tens esperit viatger t’adaptes ràpid al ser un país llatí com el nostre. El que es porta pitjor és l’alta taxa de violència que hi ha. I també la manera horrible de conduir que té la gent. De Catalunya sempre s’hi troben a faltar coses. El menjar òbviament, tot i que aprofito per endur-me coses sempre que vinc. També poder sortir a passejar a donar un vol pel carrer i prendre un cafè tranquil. I la família i els amics, tot i que ara les noves tecnologies com l’internet permeten un contacte més proper.
5. Fa poc et vas casar amb una noia salvadorenca. Explican's com són els casaments a El Salvador.

Doncs al ser un país catòlic, els casaments no es diferencien en molt dels nostres en els costums. Ara bé les condicions econòmiques de les famílies no son ni de bon tros les mateixes. Després de l’acte religiós, es pot quedar al pati de la casa d’un dels nuvis i menjar una mica d’arròs amb pollastre.
6. A Catalunya no arriba gaire informació d'aquest país centreamericà. Creus que ajuda la teva secció al Clot per conèixer-lo millor?

El que arriba aquí son les coses dolentes. El Salvador és un país molt petit (com Catalunya), i té repercussió mundial només quan hi ha assassinats o coses semblants. El que jo intento és que a través de les meves vivències, es plasmi la cultura i la manera de fer salvadorenca. Que pot ser alhora fascinant e irritable.
7. Aquest Nadal has tornat a casa amb la teva esposa a veure la família. Què li expliques a la Marlene sobre Catalunya i Monistrol? Li ha agradat?

La meva esposa sap de sobres que és Catalunya, la seva cultura i l’idioma. Però una cosa es explicar-ho i l’altre diferent viureu. El país li agrada, Monistrol diu que s’assembla a un poble de El Salvador que es diu Jucuarán; però el que porta pitjor és el fred. Acostumada als 30 graus de calor casi tot l’any, això li sembla una nevera.
8. I per acabar. Què els hi podriem dir als monistrolencs i monistrolenques per animar-los a visitar alguna vegada El Salvador?

A pesar de que el país encara no està totalment exposat a l’aparador turístic, hi ha llocs extremadament meravellosos que els grans operadors ja tenen en el punt de mira. Les platges del pacífic son molt belles, així com ho son les excursions als volcans, a les runes mayes i a les fonts d’aigües termals. Això si, mireu d’anar amb gent local o algú que us faci de guia per que molts dels llocs no es troben indicats. Realment El Salvador és per als qui els agradi l’aventura i conèixer un país encara “verge” turísticament parlant.

Cartes d'El Salvador (XXXI) - text

19 agost 2009


"ANUNCI: Si no vols llegir el següent text, pots escoltar-lo a l'anterior post...

Des de la ignorància que propicia el no conèixer com son les coses, es que hom busca fons d'informació per entendre com està el món y fer-se una idea més o menys objectiva de com aquest evoluciona. Però de vegades, al revisar els diaris un es troba amb notícies curioses que no s'acaba de creure.

És així com llegint majoritàriament La Prensa Gráfica y el Diario de Hoy, els dos diaris amb més difusió del país, que m'he trobat amb algunes notícies que val comentar.

La primera notícia es sobre la concessió d'un estudi sobre avaluar la possibilitat d'aprofitament del vent per generar energia eòlica.

El titular deia "Encarreguen a Iberinsa estudi eòlic". Iberinsa, que es una empresa espanyola, firma un contracte amb la CEL (Comision Ejecutiva Hidroeléctica) per fer aquest estudi. Ja tenien localitzats dos llocs del país on poder fer parcs eòlics. El president de la CEL va explicar que els fons ($397mil) venien d'una donació del govern de….. ESPANYA!! És a dir, el govern d'Espanya dona diners a una empresa (CEL) i l'estudi per la factibilitat (on aniran a parar aquests diners que el govern espanyol ha donat) el farà una empresa del mateix país que ha donat els fons… (mmmm).

Llavors l'empresa té 15 mesos per veure la viabilitat del projecte en zones de Metapán i San Isidro, on poder construir parcs eòlics. Encara que coneixent a El Salvador ja us puc dir que difícilment serà viable. No fa falta invertir $397mil.

El projecte ja va iniciar quan la CEL en coordinació amb la Universitat, el Ministeri de Medi Ambient y l'institut meteorològic de Finlandia… aviam, aviam. Que foten els finlandesos aquí amb el calor que fa. Deuen anar amb barres de gel a la motxilla tot el dia per no desfer-se. Doncs aquesta gent ja havia fet un estudi de diagnòstic de possibilitat de generació eòlica. Llavors em pregunto com es que tornen a invertir diners amb el tema. Doncs resulta que van trobar dos possibles llocs on la velocitat supera la velocitat de 6 m/s que es el límit mínim de construcció de les torres eòliques."

Cartes d'El Salvador (XXXI)

24 juny 2009

De moment l'audio de l'escrit...



Cartes d'El Salvador (XXX)

08 juny 2009

Ja han passat uns dies de que el 15 de març el partit "Farabundo Martí para la Liberación Nacional" (FMLN) va guanyar la presidència del país a través del periodista Mauricio Funes. Un moment històric per al país que portava vint anys governat pel partit de dretes "Alianza Republicana Nacionalista" (ARENA). La guerra civil que va enfrontar a l'exèrcit amb la guerrilla -i actual partit polític FMLN- va acabar l'any  1992, quan nosaltres celebràvem els jocs olímpics. 

La campanya electoral, que pràcticament va durar un any saltant-se qualsevol article de la llei electoral, ha estat farcida d'insults, manipulacions i cops baixos. Per ambdues parts però sobretot per la banda de la dreta que aquest cop li veia molt aprop les orelles al llop. Van intentar vincular fins a la sacietat a Mauricio Funes amb Hugo Chávez. Si guanyava el FMLN, aquest petit país de Centre Amèrica es transformaria en un satèl·lit del país bolivarià. Tot passaria a mans de l'estat, la propietat privada desapareixeria i s'acabaria la feina. A més, Funes intentaria perpetuar-se al poder infinitament mitjançant reformes a la constitució. Van acusar d'assassí i genocida al segon de Funes que ocuparia la vicepresidència. Funes durant la campanya sempre va fer referències a Lula i Bachelet sabent que posicionar-se amb Chávez hagués estat un error.

Per la seva banda, Funes feia una campanya més propositiva i no va ser fins a l´últim mes que va entrar en una propaganda més agressiva contra el candidat Rodrigo Ávila d'ARENA. Un eslògan que van treure, va ser la imatge del policia dels Simpson –donat que Ávila havia sigut el cap de la policia- menjant donuts. 

Tota la tensió que s'estava acumulant no feia presagiar res de bo. Hi havia morts de simpatitzants d'ambdós partits, i per la meva part no tenia claredat del que podia passar les 24 hores següents a les eleccions. Sobretot si el tribunal electoral –altament partidista- trigava a donar els resultats. 

Funes exhortava als seus simpatitzants a defensar el vot davant d'un possible frau electoral. Comentaris marcats com a desestabilitzadors per ARENA, i que volien posar en dubte la democràcia del país. 

Al final 70.000 vots van decantar la balança del cantó de Funes. Un bon candidat havia guanyat a un mal candidat i a una campanya brutíssima. La població salvadorenya va donar mostres d'una maduresa que sincerament no esperava. Però en percentatges estem parlant de 52% a 48%. La divisió social és evident. 

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.


--
C.F-L.

Cartes d'El Salvador (XXIX)

El 18 de gener es van produir les eleccions per escollir nous consells municipals y també per renovar l'assemblea legislativa. El Salvador es un país presidencialista, això vol dir que el poble té una votació específica per escollir el president, el qual té poder per revocar certes lleis. Aquesta votació per a president, serà el pròxim 15 de març. Inicialment havien de ser les tres eleccions el mateix dia (cosa que passa cada 15 anys), però per decisió de l'assemblea es van separar.

En algun altre escrit us devia parlar sobre els partits majoritaris d'aquest país. Per una banda tenim el partit de dreta ARENA, i per l'altre l'ex-guerrilla FMLN, d'esquerres. Aquest bipartidisme es manifesta a nivells bàsics de la vida, fins al punt d'entorpir una simple relació veïnal. A la pre-campanya política hi van haver-hi actes de violència entre simpatitzants d'ambdós partits.

Com que aquí semblem estar en el país sense llei, o almenys en el país on aquesta no s'aplica, el codi electoral es com paper mullat. No es compleixen els terminis d'inici i final de campanya, es fa propaganda bruta sobre el contrincant, no es respecten els espais públics i totes les ciutats queden empastifades de pamflets, cartells i pintades que perduren anys.

Però el més trist de tot es el frau consentit que existeix. El sistema té deficiències tal i com ho expressa l'informe dels observadors de la Unió Europea que es troben al país (http://www.eueom-sv.org/es/portada). Només per citar-ne alguns dels que em semblen més greus:

1.      La ausencia de una ley de partidos políticos y las importantes lagunas de la legislación electoral salvadoreña, que la sitúan en algunos aspectos importantes por debajo de los estándares internacionales en materia electoral.

2.      El sistema de emisión del Documento de Identidad Único (DUI), que es la base tanto del registro como del padrón electoral, brinda la posibilidad de que se realicen cambios de domicilios fraudulentos con la única intención de votar en un municipio diferente al de residencia, lo que ha generado una fuerte desconfianza en el padrón en ciertas zonas del país.

3.      Los miembros de las juntas receptoras de votos y los vigilantes de los partidos políticos pueden ser asignados por sus partidos a cualquier junta receptora de votos en el país y están legalmente autorizados a votar en la misma, siendo sus nombres agregados manualmente al padrón electoral. Ello genera un potencial número adicional de votantes en cada municipalidad que puede ser utilizado para incrementar los resultados electorales de un partido específico. Todos los partidos políticos pueden usar esta inusual estrategia en función de sus necesidades específicas, si bien los partidos mejor estructurados están en mejores condiciones de beneficiarse de la misma que los más pequeños.

 

En el cas de El Tránsito, el poblet on visc els caps de setmana, es va fer present la manifestació d'un frau acceptat. I dic acceptat per que tothom ho fa en la mesura que pot. I els punts 2 y 3 esmentats anteriorment son per a mi la clau. Hom pot tenir tants DUI (DNI a Catalunya) com vulgui. I els centres emissors de DUI son del govern. Molt es parla de la vinguda de Nicaragüencs i Hondurenys als quals se'ls hi treu identificació i s'inclouen al padró. També gent que té identificació amb residencia a varis llocs i vota més d'un cop.

I el més increïble, les taules de votació les formen gent dels partits polítics (no gent imparcial). Aquesta gent que és a taula, no està inclosa al padró i a més tenen quatre acreditacions més per a altre gent. Amb aquesta acreditació pots votar arreu per que no ets al padró i no saben si has votat. A Això li diuen mobilització de votants i es reflexa en el punt tres citat abans. A El Tránsito, ARENA va comprar les acreditacions de tots els altres membres de la taula, excepte òbviament del FMLN. Quan li van venir tots els votants mobilitzats, es a dir, les persones de les altres taules d'altres municipis, no va poder fer res per impedir que votessin.

El FMLN va perdre per 108 vots amb ARENA a El Tránsito. L'emprenyament del FMLN no es pel frau en si, si no per que ells no van poder mobilitzar més gent que els altres. Visca la democràcia!


--
C.F-L.