Cartes desde "El Salvador" (XXXII)

16 març 2010

El dia despuntava a El Salvador. Un dissabte més al país de les hamaques. Encara era fosc però la Marlene (embarassada de 5 mesos) ja havia enllestit la roba per anar a rentar al riu amb la seva mare i la neboda. Ja feia mesos que s'havia espatllat la rentadora però no havíem fet l'ànim de comprar-ne una de nova per que li agradava apropar-se al naixement d'aigua termal i petar la xerrada mentre fregava i esbandia la roba dins de la bassa. Cal dir que jo l'havia acompanyat alguna vegada a rentar, però mai tant de matinada.

 Aquest cop m'havia quedat dormint més estona, però em va ser impossible. A quarts de set trucaven al telèfon demanant si els hi podíem vendre llet. El germà de la Marlene tenia una vaca que acabava de parir i cada dia l'havia de munyir.

 Així que em vaig aixecar i vaig anar a la cuina, una construcció de totxo al costat de la casa menjador. Encara estava encès el foc de llenya i vaig poder comprovar que m'havien deixat una mica de cafè. El vaig abocar dins d'un "guacal" que es la closca d'un fruit i que partit per la meitat serveix de recipient. Amb el cafè tebi vaig seure afora de la cuina, dins de l'immens pati del terreny que la mare de la Marlene te al cantó Primavera. Em vaig posar els cascos de l'ipod per escoltar l'últim número del podcast (programa de radio baixat d'internet) de ciència ficció "Fuera de Orbita". Em vaig acabar el cafè i encara escoltant el programa vaig procedir a regar el pati. Estàvem a l'estiu, no plovia ni una gota i tot estava ben sec i ple de pols. Regar era el millor per baixar la temperatura. A més quan arribés la Marlene hauríem de penjar la roba i havíem d'evitar la polseguera.

Aprofitant que el terreny ara era humit, vaig escombrar el pati fins que va arribar tota la colla del riu. Penjar la roba ara era bufar i fer ampolles. Amb el gran sol que feia, dintre de poques hores ja estaria seca.

Encara no eren les nou del matí. La mare de la Marlene va posar a escalfar alguns "tamales" al foc mentre nosaltres xerràvem i veiem la televisió. No feien res de bo, així que varem connectar un HDMI  per veure la temporada cinc de Lost.

Relaxats a l'hamaca, vaig posar la mà a sobre de la panxa de la Marlene. Notava la pell freda de l'aigua de la bassa, i uns instants després un moviment suau. L'Ariana, la meva filla, em responia.