23 octubre 2010
Recentment he rebut la petició per part d'una emissora de podcasts per Internet, de fer una falca d'uns cinc minuts sobre el que jo volgués, relacionat amb les meves vivències al país. Això es el que li he enviat, en format àudio òbviament:
En el cor de Centre-amèrica existeix un petit país anomenat el cigronet d'Amèrica. Amb només vint mil kilòmetres quadrats conté un dels contrastos llatins més marcats. Des de l'opulència del país més ric, fins a la misèria més extrema, El Salvador pot contenir en el seu territori violència i bellesa en parts iguals.
Conegut també com el vall de les hamaques por els seus nombrosos volcans entrelligats, té una de les vistes més precioses del Pacífic quan el sol es pon.
País aquest majoritàriament productor de cafè y sucre, es mou de forma accelerada i desparella cap a convertir-se en un país del sector serveis, terriblement dependent dels Estats Units. De fet es tanta la dependència que la seva moneda local és el dòlar, i amb un 25% de la seva població al país nord-americà, el primer ingrés nacional son les remeses que envien els seus compatriotes. Tot i que un quart de la seva població no es troba en el país, té una de les densitats de població més altes del continent, provocant això seriosos problemes de desforestació.
A pesar d'això,la seva flora i fauna es rica i diversa. El torogoz es l'au nacional, i l'izote, la flor nacional.
I amb tot lo dit anteriorment potser es preguntin que fa un paio com jo en un lloc com aquest. Doncs resulta que per a un geòleg, aquesta terra cuscatleca on succeeixen terratrèmols, entren en erupció volcans i el creuen huracans, ve a ser alguna cosa així com el més paregut al paradís.
Carles Fernàndez
Escrits
0 Comments:
Post a Comment