Cartes d'El Salvador XXXVII

31 desembre 2010

En aquesta ocasió us vull parlar del sistema públic de salut d'aquí a El Salvador. Y ho explicaré en primera persona després d'haver patit la burocràcia i la incompetència d'un sistema viciat i que per a mi es obvi que no millorarà perquè genera molts diners a totes les parts privades d'aquest, diguem-ho clar, negoci.

L'Ariana, la meva filla, que ara tindrà prop dels 9 mesos, ha de rebre les vacunes que tot nadó reb. Abans de sortir de Catalunya ja li van posar les primeres corresponents als dos mesos, i estant aquí ja va rebre la dels 4 mesos i també la de la tuberculosis. Aquesta última a Espanya no es posa però aquí sí, i per cert deixa una cicatriu al braç. Fins aquí tot bé. Però el problema va ser al sisè mes. Havia de rebre la vacuna del neumococ en la seva segona dosis. Nosaltres l'estàvem portant a la seguretat social, perquè almenys amb el tema de vacunes, ens havien dit que estava bé. Però al arribar al centre de salut ens diuen que no tenen la vacuna i que truquem en un mes per veure si la tenen. Al cap d'un mes tampoc la tenien.

Amb tot això truquem a la pediatra que la visita a l'hospital privat i ens comenta que també fa visites a l'hospital públic de San Miguel i que allà ens sortirà gratis la vacuna. Això sí, com diria el nostre nou president: Tot i que... hauríem d'obrir-li un expedient per a que la poguessin visitar. Val, vaig pensar. No pot ser tant dolent. "Jo passo consulta a les 10.30. Vinguin a les 7 per fer els tràmits". I llavors em comença a dir el que haig de fer. Jo agafo paper i llapis i omplo cinc línies d'instruccions.

Arriba el dia i marxem la família cap a San Miguel. Arribem a les 7.30 i començo a seguir els procediments indicats:

1. Vaig a emergències de pediatria. Allà els dic que la Dra. Sosa ens ha dit que aquí ens farien una referència per poder treure la targeta groga de les cites. Els doctors allà presents es miren entre ells. No en saben res. Però igualment una doctora em fa un paperot amb un segell.
2. Amb aquest paperot surto de l'edifici principal i em dirigeixo cap a unes galeres on posa "Archivo". Aquí faig com 15 minuts de cua fins que arribo a la finestreta. Li entrego la referència. La dona allà present em pregunta el nom de la pacient, i els noms dels pares. Llavors em diu que m'esperi un moment. Finalment em dona una targeta groga amb una R.
3. Aquesta es la part més increïble. Com no tenim cita prèvia, hem de fer cua per a que ens donin un número de quota. És a dir, un número que ens dirà si tenim dret a rebre la visita del metge o no. En principi com jo anava amb referència de la doctora m'haurien de donar número, però jo anava molt perdut. Així que ens trobem tots allà afora esperant que una dona surti i doni números. Cosa que fa després de 30 minuts d'esperar i tota la gent se li tira a sobre per agafar-ne un. La dona agafa un cabreig monumental i dona números a tot fill de cristià. Cosa que no entenc. Resulta que a tots ens visitarà el metge? Doncs no. La resposta la trobem en el pas 4.
4. Amb el paperet numerat fem cua en una finestra. Aquesta serà la dona que realment ens afegirà a la targeta groga l'hora i el metge de la consulta. És a dir, el pas 3 era una criba. Tot i que realment el podien obviar. Mentre faig cua, una dona arriba i amb tota la calma del món es posa davant meu. Increïble! "Perdoni senyora, no veu que hi ha una cua?". "Tranquil, eh? Jo ja tinc guanyat el meu lloc allà dalt", em diu. No se si era possible però encara se'm posen els ulls més com a plats. De totes maneres aconsegueixo que la don foti el camp i tiri cap enrere a la cua. Per fi ja em toca. La dona m'agafa la targeta groga i em pregunta si la Dra. Sosa segur que em visitarà. Jo li dic que sí. Que he quedat així amb ella.
5.  Ja tinc la targeta groga amb la cita. I ara? Ei, us en recordeu al principi què us he dit? Haig d'anar a fer l'expedient, home. A on? A les mateixes galeres d'abans. Arribo a la finestreta, la mateixa d'abans. Li dono la targeta i em diu: passa aquí al costat. Faig una passa cap a la meva dreta i em trobo a l'altre finestra. Esperant perquè davant meu hi ha una persona. Amb això arriba una altre dona i se'm posa davant. Casum tot! Es que no sabeu que es fer fila? "Senyora que estic jo". Per fi em toca i em fan l'expedient. En paper es clar. Fins ara no he vist ni un sol ordinador en tots els tràmits. Ara ja puc anar a la consulta de la Dra. Sosa i esperar.
6. Esperem gairebé 30 minuts. Després d'aquest temps encara no ens toca, però la Dra. Sosa surt i ens fa passar perquè s'acosta l'hora del migdia (portem des de les 7.30 recordeu) i  no sigui que la doctora que posa la vacuna (que per complicar-ho més no es la Dra. Sosa) marxi a menjar. Ens fa un paper d'autorització per a que li posin la vacuna i marxem cap a la consulta de vacunació. Jo ja estic més content que uns gínjols perquè ja estem acabant aquest rotllo. Arribem a la sala i resulta que la doctora no hi és. Ha marxat a una altre centre de salut a vacunar. "Tornin demà" em diu una metgessa. "I una merda", penso.

Marxem de l'hospital amb un cabreig monumental. Almenys dinarem bé. Anem a un bon restaurant per fer passar les penes. Llavors Marlene em diu: "Tinc una coneguda al centre de salut de Santa Maria. Deixa'm veure si tenen vacunes". Després de dinar anem a aquest centre de salut. Està vuit, no hi ha pacients. La coneguda de Marlene ens fa passar i en cinc minuts som a fora amb la vacuna de la nena posada.

Així que compatriotes, no us queixeu del sistema de salut català. No sabeu el que teniu. Visc a Catalunya... A no. De moment visc a El Salvador.